Gota a gota

Tu al Port de la Selva, jo a Badalona.

2008-08-25T12:13:00.002+02:00

Un any i no m'acostumo.
Un any i cada dia ets present.
I t'explico el que em passa, el que penso, els fracassos i les petites victòries de cada dia.
Que les coses van bé. que la música encara m'emociona.
Que la feina, bé vaja, és feina però no em puc queixar, faig el que m'agrada i no em cansa.
Que cada dia aprenc coses noves.
Que cada dia amplio el sac de les cagades, i potser per això cada dia vaig més descarregat.
Que a cada pas penso què n'opinaries, per passar-mo pel forro, ja saps, com sempre.
Que he descobert nous gustos, nous plaers, nous camins, noves trampes.
Que no et puc parlar.
Que no et puc abraçar.
Que et trobo a faltar. Cada dia més.

El Pensamiento Negativo

2008-08-21T16:45:00.005+02:00

Acierta mal y pensarás.

Si. El tinc. I l'estic llegint.

Suposo que no podré evitar parlar-ne un cop l'hagi acabat de llegir, mentrestant, i reflexionant sobre el fet de l'orgull del fracàs, no he pogut evitar que el meu retorçat i cada cop més malatís sentit de l'humor, hagi anat buscant la definició de fracàs.
No he pogut evitar pensar en les fotos de la ministra de foment en bikini en plan Obregon (toca't les pilotes).
Jo en veure-les, no més podia pensar en allò de "ni partía ni doblá", i m'han entrat ganes de fer un ZAS! cincditsmarcatsalacara.

Després he recordat les obres del AVE, (que per cert, ara foradaran Barcelona i de moment encara ningú crida, serà que han passat les e(l o r)eccions...) i he recordat una web que ilustra el concepte <>. Suposo que les fotos de les obres hi acabaran apareixent...
Us en deixo una mostra i el link.

http://my.mmoabc.com/article/Michael/3064/Failure-is-Inevitable.html

SOS FREAKS

2008-04-17T15:12:00.001+02:00

Jo vull la versió en karaoke!

Estres a la oficina

2008-03-20T17:10:00.002+01:00

És dijous, la setmana ha estat més curta i tot i això, ja tinc ganes de plegar des del dilluns...
Per sort, a la meva oficina no hi ha fotocopiadores, nosaltres passem directament a l'escaner...

Vacances de Setmana Santa

2008-03-19T16:52:00.006+01:00

- On vas de vacances per setmana santa?
- Em quedo a casa. Estem en crisi. I tu?
- Jo aniré a la neu. Al nano li fa gràcia això dels trineus i amb la dona hem decidit anar-hi.
- Doncs, au! Que vagi bé!

Ave Barcelona-Madrid

2008-03-19T12:07:00.003+01:00

Més ràpid, més econòmic, sense horaris.

Suposo que serà un fake, si no, no vull ni pensar en l'aterrissada.
Que cabróooooooooooooon!

Rehab

2008-03-18T12:46:00.001+01:00

Empeltat, tremolant i sense respiració

Salon Belkys, lavamos su cabeza con agua caliente.

2008-03-18T11:38:00.003+01:00

¡Con agua caliente, cero gripe, pelo limpio!

Era d'esperar. Entrar en la voràgine dels videos d'internet és destapar la caixa dels trons.
Tinc l'esperança que tot plegat sigui un fake, per que déu ni dó!

La tigresa de oriente

2008-03-17T16:48:00.001+01:00

No ho he pogut evitar.
M'he resistit bastant a posar videos al blog, però és que això és imperdonable.
Ahí queda eso.

No vols caldo? dues tasses!

2008-03-10T13:19:00.004+01:00

Segur que ens felicitarem tots. Ens donarem copets a l'esquena perque el PP no ha guanyat les eleccions.
Quina sort!
Perque el Zapatero, noi, aquest si que és bò. Aquest farà per Catalunya el que no ha fet ningú.
Aquest que posarà de president del congrés al Bono. Aquest que no va cessar la Magdalena Álvarez. Aquest que tant va recolzar l'estatut de Catalunya...
No oblidem que votar el PSC és votar al PSOE.

Mentrestant, els catalans ens hem cregut el bipartidisme i el vot útil, o el de la por, o el que sigui, i hem perdut 2 grups al congrés.
La veu dels catalanistes d'esquerres, siguin d'ERC o de ICeV, s'ha vist fagocitada pel PSOE i relegats a la voràgine del grup mixt.
I no oblidem, que a espanya, han perdut IU. Un pas més al bipartidisme. Així només podrem triar entre Fills de la gran puta Blaus o Fills de la gran puta Vermells.

I la democràcia anirà perdent pes gota a gota.

Jo volia parlar de la jam del divendres..

2008-03-05T16:10:00.004+01:00

Mira si en feia de temps que no passava per les jams de Sant Pep...
També feia temps que no anava a sopar amb els colegues.

És un hivern ben extrany. No fa ni gota de fred i jo tinc gelada l'ànima. I no serà per que no vagin bé les coses. És extrany.
Potser caldrà deixar-se anar per deixar que l'emoció em torni a posar la pell de gallina.

Som en temps d'eleccions i no he estat capaç de publicar res.
Potser és que jo sóc un català emprenyat desinstitucionalitzat, és a dir, Emprenyat de debò.
Emprenyat amb tots els ninots i ninotaires.
Està clar que no hi ha cap gest polític que valgui la pena assenyalar. Els debats polítics els han substituït per una mena de combats de lluita lliure mexicana de tercera regional.
Ens enganyen tant, que fins i tot el PP ha amagat els infumables acebes i zaplana.
El ZP s'omple la boca de mentides fins a tal nivell que segur que se n'empassa alguna. És el que passa quan es menteix massa, que el mentider s'acaba creient les seves troles.
I entre la nena del rajoy, el discurs de la persecució del castellà a catalunya, les malaties del duran i les ensabonades als candidats que fan a RAC1, ja només podem encomanar-nos a la fe.
Això si el ben trobat del Rouco Varela ens ho permet. Per que si en algun cas se m'acudís resar, segur que se'm tallaria la conexió amb nostrusenyor. Sóc català i d'esquerres, i això l'episcopat espanyol ho considera pecat.

Noi, això de deixar-se anar funciona. Haurem de practicar més la escriptura automàtica.

Automàticament cansat de tanta tonteria, us saluda atentament l'empeltador solitari.
Deixem que ragi l'emprenyamenta gota a gota.

Margot als Genis (un altre cop)

2008-01-24T12:48:00.001+01:00

PAC!

2007-12-29T11:05:00.000+01:00

Per començar, donem la benvinguda a un vell conegut de les Jams de Sant Pep.
El Paco.

Tot apunta a que passarem llargues estones junts i que farem força coses junts.
De moment us passo el contacte i ja es quedarà guardat a les estacions de servei.
De Pac'arts fins a Apocalippo.

Salut, company!

Benvinguts, un altre cop!

2007-12-29T10:54:00.000+01:00

No volem pudir.

Nosaltres ens convertim en JO.
Vet aquí la conversió antidemocràtica de l'ens.
Vet aquí els despullar-nos.
Vet aquí que encara que tots sabíeu qui era, ara jo em mostro.
I a part de cagar-me en tot el que es mou, d'admirar cada un dels gests que em commouen, de riure, de plorar, de ser feliç i emprenyar-me fins a l'infinito, ara a més, parlaré de mi, dels meus i del que ens passa (a tots, no al nosaltres anterior...)

Prepareu-vos que això fa por...

Apa som-hi, que no ha estat res...

2007-10-18T10:02:00.000+02:00

Sembla que haguem començat a hivernar abans d'hora...
La ment humana no té límits però si que està limitada la capacitat d'assimilació. No pas per que no siguem capaços d'assimilar-ho tot, més aviat sembla que la por ens coarta.
Sempre ha estat així.
Està a l'abast de ben pocs éssers únics, despullar-se i viure la nuesa amb tanta naturalitat com la resta d'humans bevem un got d'aigua.

Prenent consciència de la impossibilitat de despullar-nos del tot, hem pres la desició de desprendre'ns de les pors que ens arraconen. Hem pres la desició d'esperonar-nos cada dia.
Al cap i la fí, cagar-la, la caga tothom... Doncs la cagarem amb sinceritat, què collons, la cobardia put com puden les espardenyes d'espart amb el temps. Put a ranci.

Benvinguts, un altre cop, a l'alçament antidemocràtic de l'ens.

Gràcies

2007-08-28T23:02:00.000+02:00

“El temps és curt i passa sense poder adonar-te’n…”

Així comença una de les tantes i tantes cançons que, gairebé d’amagat, cantàvem quan tot just apreníem a tocar la guitarra.
El temps passava i, gairebé sense adonar-nos-en, traçàvem una melodia que a voltes es dividia, a voltes es creuava, però que avançava junta i amb ritme constant.

En les pauses d’aquesta cançó, ens miràvem i parlàvem. I quan no teníem res a dir-nos, tornàvem a cantar, i així ens escoltàvem.

Ara la melodia ens ha fet un silenci.

Jo seguiré cantant la meva part, però a cada nota i a cada silenci, en cadascuna de les estrofes que em correspon cantar, em demanaré, i com cantaria ara l’Enric?

De ben segur que la meva cançó estarà plena de notes seves, per que de no haver-la començat amb ell, aquesta cançó no seria, ni de bon tros, tant bonica.

Enric

2007-08-25T13:27:00.000+02:00

Jo em quedo amb això.
Tu i jo.

Badalona-Seoul

2007-08-14T21:39:00.000+02:00

Doncs, si. Ho ha fet. Sense anestèsia ni res.
L'Alba se n'ha anat un anyet a Seoul. Toca't els ous.
Per sort, en la era de la comunicació audiovisual, només cal un PC i una webcam per fer cares...
Hem afegit a les estacions de servei el seu blog.
Molta sort!

Chaos & Disorder

2007-08-11T11:46:00.000+02:00

Hem canviat els hàbits. Per collons.
Hem adoptat un horari laboral imposat per la decrèpita manera de treballar que tenim aquí, al món desenvolupat.
Tenim tanta necessitat de benestar econòmic, que ens hem creat la encara més urgent necessitat de ser quelcom. Allò que en diuen la necessitat de la autorrealització.
I caiem en el caos.
Tenim problemes per fixar les nostres prioritats.
L'espai es dilata, el temps es contrau.
Més contingut en menys temps.

Respira.
No puc.
M'ofego.

Depenem de tants factors aliens a la nostra existència, que quan un de sol falla, estem perduts. I no hi podem fer res. No ho podem controlar tot. Hi ha massa elements a controlar, i tenim pressa per que no tenim temps.

Respira.
No puc.
Respira, collons!

Tota la nostra vida gira entorn de les decisions que hem pres. Una entrebancada i hem canviat el camí. I tornar a començar. De zero. Però el temps corre i no es recupera.

Respira.
A poc a poc.
Però no t'hi encantis, que no hi ha temps.

Que es faci la llum...

2007-07-24T08:46:00.000+02:00

"Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era soledat i caos, i les tenebres cobrien l'abisme, però l'esperit de Déu planava sobre les aigües. Aleshores Déu digué, 'que es faci la llum', i la llum es va fer.
Déu veié que la llum era bona i la va separar de les tenebres, i anomenà a la llum dia i a les tenebres nit. Hi hagué així tarda i matí."

Llibre del Gènesi (1, 1-5)

I després vingué el progrés i la electricitat, i van dir, 'que mai més es faci de nit, que no existeixin les tenebres', i aleshores van venir persones i van fer arriba la llum a tot arreu, i van dir 'això és bò, com ho podríem millorar?' .
I es van inventar les subestacions elèctriques.

Tranquils, que les tenebres tornaran aquedar amagades durant un tems més sota la tapa del vàter. I cada dia les anirem alimentant una mica més.
A raig o gota a gota.

Margot als Genis

2007-07-15T17:51:00.001+02:00

Changes

2007-06-14T20:01:00.000+02:00

Estem esperant un canvi.
Potser és que arriba l'estiu i la calor ens ofega.
Potser és que fa massa temps que no plou. Tot i així les tempestes no han parat de caure'ns. Potser és que les estem buscant.
Segurament el camí no és l'error. Potser només ho és el pas. O el vehicle. O el conductor.
És per això que busquem un canvi.

Havíem plantat un jardí ple de cançons, però no ha plogut, no les hem regat i s'estan pansint els brots. Potser amb una mica d'adob encara els salvarem.

Potser.
Sempre potser.
Necessitem el canvi per a fer desaparèixer el potser.
El potser no ha d'existir.
El potser no el volem.

Volem el fet. I l'energia. I les cançons.
Volem les cançons que expliquin el canvi.
Volem les cançons per a matar el potser.
Volem les cançons.

Badalona Mon Amour

2007-05-28T12:24:00.000+02:00

Què ens està passant?
Si la ciutadania està descontenta, per què collons no canviem les coses?
Com punyetes poden fer discursos de victòria, si TOTS han perdut?
Què passa en una ciutat quan la resposta als problemes cívics passa únicament per la immigració, i el resultat és un augment gairebé pornogràfic del PP?
Quin missatge hem de rebre els ciutadans d'aquest poble?
Què ens espera durant els propers 4 anys?
Quines millores a la ciutat hem de percebre els votants, quan la única qüestió és un crit a la xenofòbia i al racisme?
Per què NINGÚ no soluciona res?
Per què les úniques solucions són encara més problemes?

PER QUÈ NO HA VOTAT NI EL 50% DE LA POBLACIÓ?

Avui

2007-05-25T13:17:00.000+02:00

"Son cuatro dias
y hoy que está nublao
tú te has despertao asustao
pensando el que el sueño para ti ha acabao
tu que habías apostao por soñar."

Josele Santiago

Si plou aviat, sembla que ens tornarem bojos.
Jo, per sort, tinc la meva tempesta personal.
Un sopar, unes copes, mal dormir, esmorzar i seguir xerrant...
Avui el Markee m'ha tret del pou una altra vegada.
Avui la Nina m'ha tornat a fer riure.
És més fàcil ser feliç. I molt més arriscat.
Esperem que plogui, però de cop, avui no volem mullar-nos gota a gota.

Eleccions i Ereccions

2007-05-17T09:14:00.000+02:00

No, si ja es veia a venir...
Des d'aquí ja ho havíem apuntat. Un partit polític, que surt de la ràbia i la babositat més casposa, només pot estar regit per casposos i babosos de diferents menes.
De totes maneres, no ens hem de deixar enganyar. Que en la cúpula del partit dels Ciutadans hi hagi mala maror, no és més que una anècdota, perquè qui no hi vol veure, no hi veurà.
Per altra banda, com bé apunta el senyor Iu Forn, qui s'ha convertit en una mena de Maria Magdalena a punt de ser apedregada, les eleccions municipals, ja des del principi, no són més que un seguit d'improperis entre els Ppanfletistes i els PSOistEs, i clar, això no es pot pas acabar menjant perdius...

Una mica més amunt, allà a la preciada Europa, hi ha qui li dóna una volta més a la rosca. Tanja Derveaux, candidata al senat de Bèlgica, proposa un joc.
Com que els polítics, no fan res més que donar pel cul, ella proposa una mamadeta a tots aquells que s'apuntin a les seves llistes. Si bé és cert que hi ha una llista ben llarga d'argumentacions a posteriori, de que si en realitat no però si perquè ja s'entén i blablabla, no deixa de ser una de les millor propostes que he sentit en la meva vida. Si t'han de donar pel cul, abans que te la mamin, si senyor.

I per acabar un apunt.
No és que m'emprenyi que l'Espanyol hagi perdut la UEFA un altre cop, és que em rebel·la que l'hagi guanyat el Sevilla, amb aquell president amb cara d'Almax. La mare que em va parir. Quan el cas Malaya extengui les seves urpes, segur que a aquest, també l'enxampen.

Apa doncs salut i bones eleccions. Nosaltres ens pixarem en les butlletes, ara si, amb discreció, gota a gota.

Getafe 4 - Barcelona 0

2007-05-15T11:41:00.000+02:00

Som gent de bon conformar. I no estem parlant de futbol.
Tenim costums ben ferms, que ens permeten relaxar-nos a darrera hora del dia. I estem parlant de Televisió.
Ho expliquem més gràficament:

Dilluns : C.S.I.
Dimarts : House
Dimecres : Herois
Dijous : Sin Rastro
Divendres : Mentes Criminales

Divendres, beneït divendres...
Els elements conspiren per que el divendres no siguin de relax. Potser és que som massa sentits i tot ens molesta, ho diem pel divendres de la punyetera Pantoja i les Putes Hormigas Blancas...
I doncs, què ha passat aquest divendres? Res greu, és clar, encara som vius i no tenim llagues a l'estómac.
Al gra.
Abans d'emetre Mentes Criminales, telecinco programa un dels millors programes de la parrilla actual, no apte per a dretans, CQC.
En aquesta edició, sortien al carrer amb motiu de l'inici de la campanya electoral.
Juanra, un dels reporters de negre, li va tocar anar a veure el festival PPanfletista, i a part de diversos ens unicel·lulars sense cervell, que no sabíen ni l'eslògan de la campanya, cosa que també passava amb eis PSOistEs, i que aprofitaven els seus 15 segons de fama buscant una bandera "gualbirroja" per esputar referències a la Espanya "una libre y grande", a part de tot això, Juanra va fer-li una pregunta a Esperanza Aguirre sobre la temàtica popular-eleccions-
jardinetsvarisonesficalaimbècilaquestacadavegadaqueobrelaboca, amb una única resposta.
Concreta.
Directa.
Típica de la seva persona.

La resposta va ser:

Getafe 4 - Barcelona 0.

La millor manera de començar una campanya electoral.

Només un apunt, i és que fa poques setmanes, després del famós reportatge sobre el català a telemadrid, la Aguirre va dir "Yo amo a Cataluña, Amo la cultura catalana, amo lo catalán".
Només li va faltar emular a l'imbècil nadietienequedecirmeamicuantascopasdevinobebo de l'Aznar, i dir que parla el català en cercles íntims.
I ningú no li para els peus.
Només ens queda esperar que l'àcid que porta aquest populatxo a les venes, se'ls vagi menjant, i es vagin desfent Gota a gota.

Les PUTES Hormigas Blancas. Post rabiós i sense corregir.

2007-05-05T09:48:00.000+02:00

PUTO ESPECIAL HORMIGAS BLANCAS
Putes i ben putes, com l'imbècil del Vázquez, que podria no haver-se mogut de llefià.

Putes, per putes amb el collons de la Pantoja, que me la fan menjar a tot hora.
Per mi que l'empalin i se la facin petar, que ja està bé, òstia. Que ni canta ni ni és artista ni és res. Que es va casar amb un torero que es deuria deixar enganxar per no haver-la d'aguantar més.
Que ens fan menjar el seu fill, el maxi-burguer Paquirrín, pobre nano, que no té cap mena de gràcia, i no fan res que fer-li fotos.
Collons, deixeu morir a la bèstia tranquil·la

PUTU TELECINCO.
A veure senyor director de programació de Telecinco, com vols que no t'acusem de ser el càncer i la tinya i la peste i mecagoentuputamadre de la Televisió, si aprofites un prime-time per a fer un especial de la Puta Pantoja amb el Puto Jorge Javier Vázquez?
Que ja està bé, òstia, que al final he apagat la tele.
Ni una puta peli i/o programa entretingut decent per veure en cap de les cadenes principals. Sort de Barcelona TV. Gato Negro, Gato Blanco. Un somriure i a dormir.

D'acord. Respira.
I tot això per què.
Tot això per que jo ara estigui fent publicitat, ni que sigui negativa del putu telecinco.
Ens enverinen, i hem de recordar posar-nos l'antídot, gota a gota.

Un joc

2007-05-02T10:13:00.000+02:00

b g a d
d a b g
b a g d
d a b g

G
G
G

Espero les vostres respostes.
Al primer que ho encerti, li cau una birra (o vàries...)

1000 €

2007-04-18T10:52:00.000+02:00

Mileuristes.
Vet aquí la paraula que ha promogut una inacabable llista de documentals, notícies, columnes i articles als diaris, per no parlar de les converses de bar.
La opinió pública està preocupada pel fet que "els joves" han de sobreviure en un món on treballant 8 o més hores al dia, es reben 1000 € de paga mensual. Ens omplim la boca amb paraules i més paraules queixant-nos del preu de la vivenda, el menjar, la benzina...
Hem de fer front als costos amb 1000 €.
Va bé.
I una merda.
ENTREVISTA DE TREBALL.
"Et veiem molt motivat, i això ens agrada perque som una empresa jove i volem que els nostres treballadors estiguin a gust, blablabla... Els projectes són molt interessant per que el nostre sector blablabla... Ens agrada el teu perfil perquè busquem gent que tingui recursos blablabla... Et pagarem 1000 €. De res home, ja saps, que el que faci falta, si tu estàs content, nosaltres també. Déixa'm consultar, a veure si pots encaixar i et truquem."
La mare que em va parir.
1000 €.
Perdoneu que no us hagi agraït el temps que m'heu fet perdre amb tanta punyetera entrevista.

Mentre anem comprant pisos a preu d'or, acceptant tractes amb esclavistes, i escoltant les barbaritats que la classe política i els periodistes de merda ens fan menjar, anirà mintvant la nostra capacitat intelectual.
Tots com a formiguetes preocupats per que en Laporta nosequè del boicot a l'himne, els ppanfletistes organitzant processons de cap de setmana a Madrid, i tot això des del menjador de la nostra gàbia. Ara, això si. Ho veiem en una tele de plasma de rotrocentesmil polzades. Cony, que un te els seus capritxos...

Doncs no senyors. Jo per aquí no hi passo.
Em cago en les feines mal pagades, no penso comprar-me un pis i em pixo en la meva tele SOGO de l'any del carall.
Després me la espolso, i deixo que caigui l'últim rajolinet Gota a gota.

B-52 Stealth Series ST-6012

2007-04-13T13:04:00.000+02:00

Meravellós

myspace

2007-04-12T15:41:00.000+02:00

Hem decidit donar-vos a conèixer un nou experiment.

Es diu Josep Fulquet i fa música. Se'l relaciona amb grups com Gums, Peepshow i darrerament amb Margot.

el seguirem ben d'aprop.

Des d'aquí hem de dir, malgrat la nostra pròpia múltiple personalitat, que tot i conèixer-lo bastant bé ens acostuma a sorprendre, com segurament des d'aquí el sorprendrem a ell bastant sovint.

No és massa complicat. És només l'exercici de posicionar-se al màxim des de dins. De combatre amb un mateix. El nostre nexe d'unió és un altre, però d'aquest ja en parlaríem, en tot cas, un altre dia. O potser no.

Ja sabeu, la informació íntima, a més petites dosis. Però com sempre gota a gota.

PPanflentistes

2007-03-09T20:39:00.000+01:00

No és una errata. És un joc.
Un partit d'arrels antidemocràtiques, absolutista, xenòfob, catòlic, mentider, i blablabla que la fel m'amarga la llengua, utilitza la MANIFESTACIÓ, per a desgastar un govern DEMOCRÀTIC.
Mariano, ja no només ets un perdedor dolent.
Ets dolent. Tu i els teus sou males persones. Mala gent.

N'hi hauria per riure, si no fos tant escandalós.

Amb prou feines puc aguantar-me el cor al pit de la ràbia que sento.

Mentre van passant els dies i els conflictes, l'altra fill de la gran puta, el rei de las ondas, es permet la llicència de dir en antena, que la bandera espanyola, és més bonica amb l'àliga enlloc de la corona.
Perdoneu. Això és per fer-li saltar les dents d'una coça als pebrots.
Si, per posar un exemple, a Alemanya, algú digués que estèticament la bandera de l'esvàstica és més maca que la actual, aquest suposat imbècil, tindria les hores contades, a la radio o en qualsevol altra media. Però aquí no. Aquí tot s'hi val. Mentre el PP segueixi essent legal, No hi haurà democràcia.

Merda de pseudo-país.
Jo vull una frontera.

Demolition Day

2007-03-05T17:13:00.000+01:00

Avui és un d'aquells dies en que ho trencaries tot.
Tot molesta. Les coses de sobre la taula, les del terra, el jersei, el putu mando de la puta tele que sempre desapareix quan el necessites i quan no els necessites, apareix allà, al costat del mouse, tocant els putus pebrots.
És un mal dia.
No sé si és degut a les darreres fuetades de la grip dels pebrots, o a l'abstinència nicotínica, o a la barreja de medicaments de merda tots ells en forma de xarop amb pudor de frenopàtic postfranquista, però de veritat que no em suporto ni jo mateix.
Qualsevol diria que la setmana que ve posem en marxa la màquina.
Qualsevol diria que hi ha milers de motius per estar esperançat i content.
No passa res.
Només és que avui és un d'aquells dies en que ho trencaries tot.
És un mal dia.
Fins demà.

Margot

2007-02-22T08:55:00.000+01:00

Un flirteig bastant llarg, de fet.
Han estat anys de mirades, somnis, frecs subtils... Ens acomiadàvem amb l'esperança que algun dia, si algun dia.
Estem preparats.
La Màquina de Potchlach s'ha posat en funcionament, i ens despullarem, i ens farem regals fins al punt d'angoixar-nos. Per que aquest amor fa mal, i no fa concessions.
Tres i només tres. El més elemental. El més pur i més cru dels llampecs que han de cremar-nos l'ànima.
Amb la proximitat i la llunyania que ens brinda la distància més llarga i la més curta.
Per que si.

Beta Version

2006-12-18T18:46:00.000+01:00

Ens hem passat a la versió beta. La provem, i si no, a cagar per que no hi ha marxa enrere.
És el que acostuma a passar, encara que la gravetat del problema, normalment radica en el risc de la decisió. Isn't it ironic?
Potser amb aquest canvi, haurem d'anar pensant en canviar l'estil... Potser ho veurem després d'aquest post. Potser avisarem, o no. Potser és important que el canvi no es publiqui, altrament seria només això, un canvi, i potser el que volem és una evolució.
Potser.
Estem parlant del Blog, o potser d'una altra cosa?
Qui sap, ja ho descobrirem poc a poc. Gota a gota.

Air Madrid

2006-12-15T21:11:00.000+01:00

Vuela, vuela...
Diuen que lo barato sale caro, d'acord, però si dónes un servei, collons cumpleix!
I a sobre, toca't els collons, Air Madrid s'espolsa les culpes.
El Quique sempre diu: "La culpa és soltera", d'acord, però clar, ja no és qüestió de culpa, és qüestió d'aquest viva la virgen tan castís i tant espanyol...
Total, que faré el reaccionari:
Barajas, per als vols comarcals, els internacionals a l'aeroport de Marbella, els nacionals des d'Andratx i la resta que vagi en patera, però fora de Barcelona, que ara només podrem conduir a 80 km/h per autopista, diuen que per evitar un colapse atmosfèric.
Si és que no cal ni emprenyar-s'hi.
Només escupir, això si, gota a gota.

Podré Tornar Enrere. Tribut a Sopa de Cabra

2006-12-14T23:36:00.000+01:00

Em va trucar el Quique: "Has sentit el disc de tribut a Sopa de Cabra?", "puenno", "pos vale, nostamal" (de fet ell va dir és un cagarro i només s'aprofiten dos o tres temes), i riure, i plans de futur, i "trobo a faltar una guitarra i nosaltres cantant Aguantarem el freeeeed...".
Dit i Fet.
Ares que te cagas, tu ets el nostre salvador. 20 minuts i pimpam, ja el tinc a Mi Musica.
Buf.
Torna-hi.
Ja l'has cagat. Doncs no està tant malament. Òstia. Això és una cagada. Sorpresa. Quina Merda. Bueno... Ole! Llagrimeta. Alaaa!
Aquest cúmul de sensacions es mereix un crítica.
Allá voy.
La primera crítica musical del Blog.

Títol: Podré Tornar Enrere. Tribut a Sopa de Cabra.
Artista: Varis.

1. CAMINS per Amaral.
Senzilla. Guitarres acústiques i cors com únic acompanyament, amb molt bon gust. Una delícia per començar. I la veu d'aquesta noia és tant càlida... Cal destacar el treball fonètic, podria donar classes a catalanoparlants, i això que és la primera cançó que grava en català.

2. PODRÉ TORNAR ENRERA per Beth.
Aburrida. Ja ho hem sentit. És la mateixa cançó però cantada per una dona. Sembla un karaoke.

3. VIDA (Viure) per Bunbury.
Deixant de banda el fet que no calia traduir-la, Bunbury ha fet una creació. Particularment crec que no calia, ja que és una de les cançons més barroques de Sopa, i en l'acústic de l'Espai ja li van donar corda. Tot i això la estructura harmònica i melòdica és divertida.

4. SI ET VA BÉ per Casa Rusa.
D'acord. Canvis harmònics, que és el que jo espero d'una versió. Molt energètica i molt interessant l'accent insular. M'agrada.

5. SOTA UNA ESTRELLA per Gossos.
No ho entenc. Una lletra i una música han d'anar del bracet. Versionar per versionar feu els pajaritos. No em convenç, i se m'ha fet llarga i pesada.

6. PER NO DIR RES per Jofre Bardagí.
Quina merda. Deixant de banda que sempre sembla que cagui mentre canta, la cançó ha perdut tota la força, la ràbia i el misticisme que tenia. No en fots ni una company. Repeteixo, quina merda.

7. INSTANTS DEL TEMPS per Kenzazpi.
Impressionant. Són bascos. El comentari ve per l'accent. Uns arranjaments molt bons. Han convertit la cançó en allò que jo sentia dins el meu cap quan escoltava la cançó. M'he quedat molt gratament impressionat.

8. ELS TEUS SOMNIS per Lax'n'busto.
Agafeu la original i doneu-li més distorsió. No calia. Però aquests noi nou que han agafat canta bastant millor que el zeppelin Rovirosa.

9. QUAN ES FACI FOSC per Pastora.
Molt maca. Una cançó de Sopa de Cabra tocada per Pastora que acaba semblant més Pastora que Sopa de Cabra. D'això es tracta.

10. EL BOIG DE LA CIUTAT per Pedro Javier Hermosilla.
Sorprès. La cançó més trillada i resulta que aquests noi de Múrcia(altre cop l'accent), li ha rentat la cara. Molt bons arranjaments i molt maca la manera de cantar. Sorprès.

11. EL SEXO per Pereza.
Divertida, que és el que esperava. Mantenen el Rock'n'roll, i hi posen més salsa. Perfecte. Es nota que s'ho van passat pipa gravant-la.

12. HORES BRUIXES per Roger Mas.
Brutal. Molt ben cantada, molt ben arranjada, bon clima, bons ambients. Molt bona versió. Perfecte.

13. L'EMPORDÀ per Sabor de Gràcia, La trova Kung Fu, Gertrudis i Ojos de Brujo.
No m'ho esperava. O si. Era clar que queia la rumba però no m'esperava tanta sensibilitat. I mira que està sobada la cançoneta dels pebrots... Li han donat una volta més i això és d'agrair.

14. SI ET QUEDES AMB MI per Shuarma.
Guitarra, veu i un quartet de cordes. Una cançó que respira sola, i ben cantada. Bastant ben resolta. La aprovem bastant alt.

15. EL FAR DEL SUD per Sidonie.
Bufff... Em passa el mateix que amb gossos, que lletra i música deixen d'anar junts... I és una llàstima per que musicalment és divertida, però no em quadra. Pesa una mica, però de totes maneres els arranjaments són molt macos.

16. SEGUIREM SOMIANT per Sopa de Cabra.
Una cançó en record del Ninyín. A mi m'ha fet plorar.

Au doncs, a cascar-la.

Ja cansa

2006-11-27T10:51:00.000+01:00

M'hi he vist obligat.
Ara resulta que aquest blog aixeca llagues i provoca diarrees, però aquí ningú hi deixa cap comentari.
El que aquí s'escriu, aquí es queda, que per això s'ha creat aquest espai. Lliure pensament i vòmits mentals.
Aquí hi ha coses que ens emprenyen i nosaltres cridem i dessagnem els vampirs, gota a gota.

Només hi he dedicat 3 minuts.
http://www.libertaddigital.com/php3/opi_desa.php3?cpn=28923
No és que hi estigui d'acord, però és que ja cansa.
La contra.
Després la recontra.
Quan només es discuteix, es perd de vista l'origen, és la història de sempre.

Per cert, si teniu 2 minuts, torneu a llegir l'article del Sostres i passeu de la segona línia, collons que només us heu quedat amb la minyona i amb la jota.

Viva la Pepa!!!

2006-11-21T13:50:00.000+01:00

Em diu el nano,

"no, que estic sopant a ca'l Pica, que ens veiem després a l'Estrop i fem una birra. Però suave, eh?"

D'acord, ens veiem allà.

El Markee, el Pica, el Carles i el Pepe. I al cap de mitja hora apareix el Jordi. Viva la madre superiora!

Suave? la mare que et va parir!
I no parlem de la falta de vedellam. Quina decepció. Quina manca de sensibilitat...
Cinc perles dins un Mercedes de la Gran Puta saltant-se els controls dels mossos per la porta gran. Quin nivell el teu, Carles...
La gran risa, Carles no corris porlosclavosdecristoquevomito, para tiu que se m'entrepusa la llengua i no puc parlar, no em feu riure més que roju...

I per postres: MacDonalds. Un Menú MacJoQuèSé dels pebrots que va acabar a la riera matamoros, cantonada Via Augusta, al costat d'un container i abraçat a una farola. O va ser un arbre?

Impressionant.

Just a perfect day

2006-11-08T16:46:00.000+01:00

És evident que quan caminem amb una motxil·la plena a vessar, el que pot passar és que rebenti o bé que, al llarg del camí es vagi perdent la càrrega. També pot passar que, degut al pes excessiu, caiguem i ens costi aixecar-nos, fins al punt de no tornar-nos a aixecar. Perill.
En aquest cas, cal prendre la dolorosa decisió de buidar la motxil·la. Altre cop perill.
Triar.
Vet aquí la qüestió.
Què em de deixar i què hem de conservar. Les esperances? Les vivències? El camí?
Ahir va baixar el Markee de Madrid, i éll i la Mònica van passar per casa. Només una estona. El temps just per recordar-me que a la meva motxil·la encara hi ha el camí que vaig triar.
Avui he anat a dinar a casa la Mercè. Una ampolla de cava, un dinar en família i una llarga sobretaula. Temps just per remenar el fons de les nostres vivències.
Demà aniré a veure l'Enric. Tant sols uns minuts en els que em carregaré d'esperança. Per a mi i per a ell. Per poder seguir el nostre camí i carregar-nos de vivències.
Avui és un dia normal.
Un dia perfecte.

Post bilingüe per la part dels collons

2006-11-02T22:44:00.000+01:00

Ressaca d'eleccions.
Trista i patètica la resposta dels catalans, 56,77% de participació, i encara hi ha collons d'anar dient que la culpa és dels polítics que no ens il·lusionen. Quins pebrots. Ara resulta que els ocupants dels escons del parlament de Catalunya són Cheerleaders. La mare que em va parir...
Anar a votar a la ciutat és qüestió de 5 minuts, i a més tenim 11 hores per fer-ho. Vinga va, no fotem! És pitjor que dir-li al mestre que els deures se'ls ha menjat el gos!!!
Com a conseqüència de tot plegat, un mapa polític que n'hi ha per plorar.
El pitjor de tot és que tindrem al Montilla. Aquell home sense coll a qui posen pinces a les galtes per riure i li donen corda per arrencar la frase. És realment patètic.

I no només això.

Ara resulta que apareix una reinona en pilotes suposadament bilingüe i no nacionalista, i la penya va i pica!!! La reputa mare que l'ha parit!
És tant bilingüe que comença la primera frase en català i acaba el discurs en la lengua del imperio. Cal dir que el discurs té més de 2 frases. Feu els comptes.

Un titella botifler manat pel geni Boadella, del qual ja en parlarem quan se'ns en vagi la fel, que encara es pixa als pantalons i esperona als quatre arreplegats que el segueixen a cridar "Libertad, libertad, libertad", però si Franco ja és mort, imbècil. O potser no, potser només està pulveritzant la plusmarca mundial d'aguantar la respiració! És que ni l'Acebes es permet fer un discurs d'aquesta mena. Quina llàstima de nano. Li calen uns campaments munyint vaques i caminant pel país que vol arreglar.
L'únic discurs que té aquest pallasso són les suposades sancions als comerços que no utilitzen el català. Si seràs Gilipolles! La demagògia és l'eina del feixisme, eunuc! Fill de la gran pebrotera, com es pot tenir tanta barra? Manipular la informació és delicte, burro!!!
En fi... els barons de la Cope i la Razón mai no havien estat tant cofois. Per fi algú els fa la feina.
Que no pateixi l'imbècil del Federico, que aquests duraran poc i podrà seguir amb el seu discurs. Ja se sap, res canvia. Tot gira i gira.
I nosaltres aguantem el xàfec, gota a gota.

Aclariment

2006-11-01T22:53:00.000+01:00

És sabut que un virus és una putada. Virus de qualsevol mena.
Segons la viquipèdia:

"Un virus (de verí en llatí) és una xicoteta partícula que pot infectar altres organismes. Els virus són paràsits intracel·lulars. Sols poden reproduir-se invadint i formant part d'altres cèl·lules, ja que no disposen de les eines necessàries per la seua auto-reproducció. El terme virus, normalment, es refereix a aquelles partícules que infecten eucariotes (organismes pluricel·lulars i molts organismes unicel·lulars), mentre que el terme bacteriòfag o fag, s'utilitza per descriure aquelles partícules capaces d'infectar procariotes (bacteris i altres organismes semblants). Típicament, els virus duen una xicoteta quantitat d'àcids nucleics (ADN o ARN) envoltats per alguna forma de protecció, que pot ser protèica o de proteïnes i lípids."

És a dir, una puta merda ben petita, que es dedica a rebentar tot allò que ja no es pot valdre per si mateix.
Sense més, aquest blog no vol ser-ne la cura.
Només vol ser un altre tipus de virus. Un de més petit que es caga en la puta mare que va parir el virus més gran, però que no l'infecta ni el destrueix. Només crida.
Per que ja n'hi ha prou de tanta tonteria.

Tamiflu (fosfat d'oseltamivir) és un antivíric per al tractament i per a la prevenció de la grip (A i B) en adults y adolescents majors de 13 anys.
Tamiflu és el primer antivíric oral capaç de protegir de forma innòcua a les persones que es troben en contacte estret amb algú que tingui la grip.
La OMS està aconsellant el tractament amb oseltamivir (Tamiflu) i zanamivir (Relenza), la eficàcia dels quals resideix en que son inhibidors de l'enzim neuraminidasa (la N a la que es refereix el nom H5N1 del virus), la qual permet la disseminació dels virus gripals d'una cèl·lula a un altra.
www.tamiflu.com

Jo els prefereixo escalivats, i tu?

2006-11-01T22:43:00.000+01:00

Salvador Sostres

2006-09-14T12:27:00.000+02:00

Diu que hi ha qui ha fet vacances.
Quina sort.

Diu que hi ha qui de vacances aprofita per cultivar-se.
Diu que hi ha qui de vacances aprofita per rascar-se les gònades fins al punt de llagar-se.
Diu que hi ha qui de vacances no perd ni un minut per seguir tocant-li les gònades als altres.

És clar que si un mateix no se les rasca i els hi toquen, s'incomoda.
Pobrets.

Després de la nostra darrera visita a Vic ("Hola Quique, què tal per Turquia?"), vem descobrir que el titulat Salvador Sostres, havia estat puntal de les nostres palles mentals quan tot just començàvem a jugar amb les paraules.

"Heu segrestat els mots amb foscos propòsits", dèia el Salvador.

Avui, per error, hem caigut a l'Avui. I fa uns dies que a l'Avui, el Salvador Sostres va tornar a brillar. Un altre cop. Collons quin paio.

Us deixem un link, i no us el perdeu. Si us plau.

www.avui.cat/avui/diari/05/abr/07/ag2lli07.htm

Des d'aquí un Choa, choa, choa per al Pepe Rubianes, per que quan li toquen les gònades, també parla català.

GALA OT 2006

2006-07-26T14:49:00.000+02:00

Jo ho intento.
Paro el cervell, relaxo el muscles, obro els ulls i poso la tele.
Telecinco. Mala rima.
Em relaxo una altra vegada.
Gala OT 2006.
El tic.
Relaxa't.
2 minuts.
Anuncis.
La Rosa. Quina manera més lletja de cantar que ha agafat aquesta noia.
Anuncis.
El Sergio. Cada dia té més cara de rap el nano.
Anuncis.
Víctor. I la sal? Com t'atreveixes a versionar The Fool on the Hill?
Anuncis.
Manu Tenorio i Soraya. Sense Comentaris.
Anuncis.
Canvio de canal.
Torno a Telecinco. Mala rima. Ja ho he dit, oi?
Anuncis.
El tic.
Apago la tele.
M'estiro al llit.
La calor.
I no se m'en và el tic.
Relaxa't.

Jo només volia veure Lordi. Em feia gràcia.

Balzac i la joven costurera

2006-07-21T13:02:00.000+02:00

Aquest és un post per no morir.

Tenim el cor cansat de tant sentir, i el cervell col·lapsat per tantes raons embusteres.
Estem farts d'haver de carregar amb el pès de les càmeres de gas i les plujes de pedres.
Estem farts de tantes fronteres, de tantes ofenses, de tants crits.
Estem morint per les morts d'allà i d'aquí, d'ahir i de demà
Estem morint per matar-los a tots i després immolar-nos per la culpa de no haver estat prou intel·ligents per deixar-los viure.
Estem llagats de llàgrimes que no hem plorat, sords de crits que no hem sentit, mutil·lats per l'efecte d'unes armes que no hem sentit tronar.
Morim. Tots.

I aquí, els FILLS DE PUTA, parlen de mocadors.

Avui anem a dinar de menú.
Com que fa temps que no ens veiem, quedem directament per jalar.
Que no s'arronsin les bones costums, collons, que estem a la terra de la bona carn...

por fin es viernesss... no?

2006-07-07T09:43:00.000+02:00

És necessari que recorderm qui erem, qui som, d'on venim i on som ara, per no cometre els errors dels altres que fins ara ens revoltaven, i que estem temptats de cometre ara.

Manlleu. Jo què sé quin collons d'hora deu ser, per que m'he llevat moooolt aviat i la neurona encara està a la conreria, curva cap aquí, curva cap allà...

El fet de ser un pseudo-programador informàtic autònom desplaçat temporalment a casa el client trenca la monotonia del dia dia, però quan això es produeix a diari i a casa el mateix client, la monotonia reapareix en el que havia de ser la solució, i ara és el problema. No sé si m'explico.

El fet de ser un pseudo-programador informàtic autònom amb un problema de monotonia fruit d'una solució contra la monotonia, que treballa a Manlleu i que depèn de conexions amb un servidor de Madrid que habitualment falla, i per la qual cosa, no pot treballar, fa que la feina que es podria fer en 2 mesos, s'acabi allargant fins als 3 o 4 o 5...

El fet de ser un pseudo-programador informàtic autònom amb un problema cíclic de monotonia, que haurà de treballar més temps per culpa de la conexió amb el servidor de Madrid, fa que, essent com és estiu, s'hagi de passar el temps que la majoria de la resta dels mortals dediquen a tocar-se les gònades sota el sol i ingerint quantitats excessives de cervesa, a anar amunt i avall per la C-17 i tancar-se en un zulo davant d'un portàtil i dale-que-te-pego, desentramar els escarafalls lògics d'uns filòsofs de l'anàlisi informàtica amb molt de currículum i poca memòria.

El fet de ser un pseudo-programador informàtic autònom que durant els mesos d'estiu, viatja diàriament a Manlleu per treballar en un projecte enganxat amb pinces, em fa pensar que potser el destí és molt cabrón o potser és molt amable.
Quins collons.
Tanta lletra per arribar a un conclusió de merda.
Això ja ho savíem tots abans de començar.
Com tot el que passa.
Voltes i voltes i més voltes, per arribar allà on sabíem que arribaríem. Ni més ni menys.

Però a vegades hi ha sorpreses.
A vegades arribes més lluny.
Molt més lluny.

AVUI HA COMENÇAT

2006-06-30T12:11:00.000+02:00

Si s'acaba bé, el PP serà capaç de callar la puta boca, acotar el cap i acceptar que s'ha acabat la guerra?
I si no, el PSOE serà capaç d'esforçar-se altra vegada, carregar-se la pressió a l'esquena i tornar-hi?
Algú podria explicar a tots aquells que criden tant i diuen "no en mi nombre", que això és una guerra, i que per acabar les guerres s'ha de seure i negociar?
Algú pot explicar que les víctimes són això, víctimes, i que per molt mal que els facin als botxins i a tota la seva estirpe durant milers d'anys, ningú els tornarà el que han perdut?
És això el que volen? Més mal?

Des d'aquí esperem que "el talante" s'encomani als negociadors de totes dues parts, ja que no ho ha fet en l'entorn de la oposició al govern.

Per curiositat... 1975 als EUA.

2006-06-28T09:40:00.000+02:00

Hem estat voltant pels blogs de la comunitat, i hem trobat aquesta postal. Ens l'ha mostrat una blogger de pensilvania a qui li agrada Dave Matthews Band.

Proveu-ho amb el vostre any. El link és al final. Per curiositat...

In 1975 (the year you were born)

Gerald Ford is president of the US

Evacuation of US civilians from Saigon as Communist forces complete takeover of South Vietnam

FBI agents capture Patty Hearst, who is indicted and convicted of bank robbery

Teamster Jimmy Hoffa disappears without a trace

Marines rescue the crew of the American ship the Mayaguez near Vietnam

First Lady Betty Ford says in an interview that she thinks her children have tried marijuana

Natalie Imbruglia, Drew Barrymore, David Beckham, Enrique Iglesias, Angelina Jolie, and Tiger Woods are born

Cincinnati Reds win the World Series

Pittsburgh Steelers win Superbowl IX

Philadelphia Flyers win the Stanley Cup

Production begins on Star Wars

Jaws and The Rocky Horror Picture Show are the top grossing films

Soul Train premieres on television in the United States
"The Way We Were" (performed by Barbara Streisand) wins the Grammy for best song
Saturday Night Live and Wheel of Fortune premiere

What Happened the Year You Were Born?

More cool things for your blog at
Blogthings

Wake Me Up When September Ends

2006-06-28T09:06:00.000+02:00

A seure i a veure-les passar...

PSC amb el Montilla. Per aburrir al personal. Aburrir-lo tant que ni el PP en vulgui saber res. Deixem-lo estar. Encara els hi sortirà bé la barabassada.
ERC presenta un tàndem. Com que no n'ha hagut prou amb el Carod-Rovira a Catalunya i el Puigcercós a les Espanyes, ara es presenten junts. El Jiménez Losantos es deu estar fregant les mans.
I parlant del Federico i de fregar-se, al Marlaska li deuen estar sortint llagues; "Oh Fede, cuánto sabes...", "Si Fernando, dales fuerte...". Orgiàstic.

I com si no n'haguéssim tingut prou, després de l'estiu, campanya al canto. I durant l'estiu també, què collons! Com més emprenyats estiguem, millor. Amb una mica de sort no votarà ni el 50% del cens i així hi haurà revolució.
Des d'aquí escoltarem música. Molta música. Sempre se'n pot treure, com a mínim, un sospir, un alè.
D'aquí el títol.
WAKE ME UP WHEN SEPTEMBER ENDS.
Pels qui encara no l'hagueu escoltat, no us ho deixeu perdre.

Avui no hi ha cites de cinema. Fa temps que no en veig.
El que si que veig és molta carretera, però com que les finestres del cotxe no funcionen em perdo la poètica dels conductors matutins. Una llàstima.

La Oveja Negra

2006-06-23T10:10:00.000+02:00

"En un lejano país existió hace muchos años una Oveja negra.
Fue fusilada.
Un siglo después, el rebaño arrepentido le levantó una estatua ecuestre que quedó muy bien en el parque.
Así, en los sucesivo, cada vez que aparecían ovejas negras eran rápidamente pasadas por las armas para que las futuras generaciones de ovejas comunes y corrientes pudieran ejercitarse también en la escultura."

Augusto Monterroso, La oveja negra y demás fábulas.

El guerrero número 13

2006-06-15T12:03:00.000+02:00

"He aquí que veo a mi padre .
He aquí que veo a mi madre, a mis hermanas y hermanos.
He aquí que allí veo el linaje de mi pueblo desde sus orígenes.
He aquí que me llaman, que me piden que ocupe mi lugar entre ellos en los atrios de Vanhallah, el lugar dónde viven los valientes para siempre."

Vet aquí que hi ha pregàries que són esperonadors del nostre esperit.
Des del sofà davant el televisor, a voltes tenim la sort de deixar-nos encomanar i acabar saltant, ebris d'un coratge que ens pot empènyer en les petites batalles de cada dia. Un motiu per no deixar d'avançar.
Salut.

Menestra de verdures amb ous esclatats

2006-06-14T18:59:00.000+02:00

Són temps extranys.
L'estatut, el mundial, les oposicions per a la policia portuària del port de barcelona, una nova alta a l'univers dels treballadors autònoms...
La menestra de verdures que ens estan oferint deixa de ser un primer plat per a convertir-se en un agònic banquet, que, per sort, sembla que algun dia tindrà fi.

Però com a tots els menús, sempre hi ha sorpreses...

Sempre hi ha algú que diu, "s'ha d'eliminar els ous podrits de la cistella", i sembla que ja ho estan fent, com a mínim les gallines tenen més feina des que els barons de PP visiten Catalunya, pobrets.

El periódico de Catalunya publicava avui: "Los jugadores polacos no siguen la dieta marcada por el seleccionador y cenan patatas y cerveza". El Carod-Rovira deu estar content, ja que va dir que com que la seva selecció no jugava, aniria amb els polacos. Vés fent, company, vés fent...

Per la resta sembla que hem de beure molts líquids i no passar-nos amb els greixos, i més ara que agafarem tant el tren. Se'ns posarà el cul com una pandereta.

Lástima que ella no pueda vivir. Pero, ¿Quién vive?

2006-05-21T12:06:00.000+02:00

A la vista dels darrers esdeveniments que ens envolten, ens hem decidit per quedar-nos muts.
El millor és no parlar.
Esperarem a veure com evoluciona el malalt, i si cal, apagarem la màquina.
A la merda.

Una recomanació : BATISCAFO KATIUSKAS.
Sublim.

Remember:

"Yo he visto cosas que vosotros no creeriais.
Atacar naves en llamas más allá de orión.
He visto rayos D brillar más allá de la puerta de Tanhauser.
Todos esos momentos, se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia.
Es hora de morir."

Remember

2006-03-30T11:40:00.000+02:00

"El camino del hombre recto está por todos lados rodeado por la injusticia de los egoístas y la tirania de los hombres malos. Bendito sea aquel pastor, que en nombre de la caridad y de la buena voluntad, saque a los débiles del valle de la oscuridad. Porque él es el auténtico guardián de su hermano y el descubridor de los niños perdidos.
Y os aseguro que vendré a castigar con gran venganza y furiosa cólera a aquellos que pretendan envenenar y destruir a mis hermanos. Y tu sabrás que mi nombre es Jahvé cuando caiga mi venganza sobre ti."

Ezequiel 25,17

Pero en el quinto asalto, su culo no fué a la lona...

Is there anybody out there?

2006-03-25T10:25:00.000+01:00

Gràcies.

És bastant gratificant per a un blog d'aquestes condicions, saber que hi ha qui està pendent del que aquí es publica.
Farem el possible per que s'actualitzi més sovint.
Una abraça ben forta, Bertus!!!

I ja de pas, saludarem a tots i totes les internautes que cauen de les seves naus cibernètiques a aquest oasi d'opinió. Qui ens vulgui fer callar, que es posi a la cua i, ja de pas, que ens paqui unes rondes, i ens les prendrem GOTA A GOTA...

Salut!

Keep the sound!!!

2006-03-22T20:28:00.000+01:00

Per cert, ara que el Markee estarà per aquí durant uns dies, aprofitarem per recordar una d'aquelles memorables festes, Pica inclòs, que fan que siguem qui som.

24 de març de 2006

2006-03-22T20:16:00.000+01:00

Ens en recordarem durant anys d'aquests dies.
S'han acabat els preàmbuls i han començat els autèntics contiguts.
Ahir a Catalunya, avui a Euskadi.
Esperem que aquesta vegada la puta dreta espanyola no la torni a cagar com de costum, que ja en comencem a estar fins a la polla, collons!
Potser hauriem de deixar de ploriquejar i començar a mirar endavant, que ja cansa...

Força.
Coratge.
Fermesa.

Un porró de vi ple de txacolí.
SALUT!!!

A cagar a la via

2006-03-21T19:30:00.000+01:00

El temps corre i ens anem endinsant en noves empreses. Unes més noves que les altres. Zeros, uns i dotze sons ordenats per freqüència segons una antiga regla pitagòrica.

Mentre tot va passant, hi ha un home assegut davant una taula amb un portàtil, al costat d'una finestra que s'aboca a una terrassa.
Treballa, o fa passar les hores.
Dia rere dia veu com el sol es pon cada dia més tard, i això li agrada.
Fins quan?

Tot plegat es fa extrany quan, de fet, els qui més van apostar, han retirat el suport.
És extrany. Gairebé insultant. Totalment inútil.

Tenim dues opcions, com sempre.
Una comença amb "a cagar a la via", seguit d'un propòsit de l'estil dels de cap d'any.
L'altra comença amb un propòsit de l'estil dels de cap d'any, seguit d'un "a cagar a la via".

Deixar de fumar, anar al gimnàs i estalviar a final de mes.

A CAGAR A LA VIA.

In the Breitch

2005-12-11T18:43:00.000+01:00

Anem poc a poc, però és que passen tantes coses que n'hi ha per plegar.
Aquest no volia ser un blog polític, i amb la que està caient podria ser que s'hi convertís.
La osmosis de la praxis.
És que costa estar-se calladet i aguantar els calvots, és molt més fàcil dir EM CAGO EN LA PUTA MARE QUE US VA PARIR. AIXÍ US ESBORRESSIN A TOTS, però és clar, això seria posar-se al mateix nivell. Amb més insults i menys mala llet, però si fa no fa... Per és que es pot parlar molt grollerament i no dir res dolent, i es pot parlar molt finament i dir filldeputades.
És per això que ho tornarem a intentar.
Mica en mica, sense estridències.
Per veure que estem vius
i viure a tota llet
gota a gota

La Màquina de Potlatch

2005-08-17T23:28:00.000+02:00

Orfes d'una derrota que no és nostra. Contemplem impotents l'obscè espectacle capitalista del millor dels mons possibles. No hi ha volta enrera, tampoc memòria, i encara menys, s'intueix un salt endavant, o un altre horitzó; per sort no estem disposats a esperar.

Així comença la declaració d'intencions d'una Màquina de Potlatch a Barcelona l'abril de 1999.
Orfes.
No estem disposats a esperar.
El millor dels mons possibles.

De moment tot comença amb un Sostre Baix. La primera peça d'una Màquina disposada a no esperar. Un altre salt endavant.

Rock'n'roll !!!

2005-06-29T05:14:00.000+02:00

Toma ya!

Subjectivitat extrema

2005-06-28T01:03:00.000+02:00

Hoy en castellano.
Por que me has vuelto a sorprender.
Siempre lo haces.
Siempre lo haces.
A ver si al final va a resultar que tu eres la maestra y yo alumno (però no li diguis a ningú. És un secret. M'estic fent gran i hi ha coses que em podrien enfonsar. Tu segueix endavant. El millor no és marxar corrent, però corre, poc a poc i sempre endavant.)

Konnichi wa.

Ossa Menor

2005-06-25T21:15:00.000+02:00

D'acord, sembla que quan estem perduts ens arriben senyals per que ens aturem, respirem, mirem el paisatge, ens eixuguem la suor i seguim endavant.
Endavant sense saber massa bé on, però endavant.

Resulta que, per conyes del destí m'he trobat seguint els mateixos passos que Joan Salvat-Papasseit. Només espero no haver de seguir-los tots.

Jo no sé què és guardar fusta al moll, però sé què és guardar al moll de la fusta...

NOCTURN PER A ACORDIÓ

A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles

Coming soon

2005-05-12T18:46:00.000+02:00

No estem desconectats. Estem hivernant. O el que sigui.
Properament penjarem fotos i adjuntare el link de la pàgina oficial.
Paciència i sort...

Per cert, vaya festival que tenen muntat al congreso de los diputados.
I el Puigcercós apretant...! Si home si, endavant, que encara sentirem parlar en català al matrimoni Acebes i Zaplana!!!

cara i creu. ben a punt de vessar.

2005-04-28T21:53:00.000+02:00

Sabadell: 14 anys. detingut per la policia per enganxar adhesius en contra de l'alcalde. 14 anys. enganxines.

Pontons: l'alcalde del PP no casarà gais ni lesbianes per que són tarats que neixen amb malformacions mentals i/o físiques. El PP l'ha renyat. pampam al culet. dolent.

Caldes de Malavella: l'alcalde d'UDC s'aferra a la objecció de consciència per a no casar gais ja que la llei és anterior a l'actual legislatura. objecció de consciència. casament. GAI.

Per començar...

2005-04-27T22:25:00.000+02:00

Ha nascut.
No sé ben be què ha de sortir d'aquí. Res de bo suposo, i espero que res de dolent.
Creixerà mica en mica. Ell solet. I de tant en tant la vessarà. Però suaument. Gota a gota.

De moment, i per a començar una cançó antiga amb una animació. I els pèls de punta. Rock'n'roll.

http://www.escalofrio.com/n/ani_creep/radiohead_creep.swf