Gràcies

“El temps és curt i passa sense poder adonar-te’n…”

Així comença una de les tantes i tantes cançons que, gairebé d’amagat, cantàvem quan tot just apreníem a tocar la guitarra.
El temps passava i, gairebé sense adonar-nos-en, traçàvem una melodia que a voltes es dividia, a voltes es creuava, però que avançava junta i amb ritme constant.

En les pauses d’aquesta cançó, ens miràvem i parlàvem. I quan no teníem res a dir-nos, tornàvem a cantar, i així ens escoltàvem.

Ara la melodia ens ha fet un silenci.

Jo seguiré cantant la meva part, però a cada nota i a cada silenci, en cadascuna de les estrofes que em correspon cantar, em demanaré, i com cantaria ara l’Enric?

De ben segur que la meva cançó estarà plena de notes seves, per que de no haver-la començat amb ell, aquesta cançó no seria, ni de bon tros, tant bonica.

Enric

Jo em quedo amb això.
Tu i jo.

Badalona-Seoul

Doncs, si. Ho ha fet. Sense anestèsia ni res.
L'Alba se n'ha anat un anyet a Seoul. Toca't els ous.
Per sort, en la era de la comunicació audiovisual, només cal un PC i una webcam per fer cares...
Hem afegit a les estacions de servei el seu blog.
Molta sort!

Chaos & Disorder

Hem canviat els hàbits. Per collons.
Hem adoptat un horari laboral imposat per la decrèpita manera de treballar que tenim aquí, al món desenvolupat.
Tenim tanta necessitat de benestar econòmic, que ens hem creat la encara més urgent necessitat de ser quelcom. Allò que en diuen la necessitat de la autorrealització.
I caiem en el caos.
Tenim problemes per fixar les nostres prioritats.
L'espai es dilata, el temps es contrau.
Més contingut en menys temps.

Respira.
No puc.
M'ofego.

Depenem de tants factors aliens a la nostra existència, que quan un de sol falla, estem perduts. I no hi podem fer res. No ho podem controlar tot. Hi ha massa elements a controlar, i tenim pressa per que no tenim temps.

Respira.
No puc.
Respira, collons!

Tota la nostra vida gira entorn de les decisions que hem pres. Una entrebancada i hem canviat el camí. I tornar a començar. De zero. Però el temps corre i no es recupera.

Respira.
A poc a poc.
Però no t'hi encantis, que no hi ha temps.